Subscribe:

dimarts, 26 de gener del 2016

ALBARRACÍN

Remenant entre els papers, sempre es troben coses que semblen adients per compartir i aprofito quan tinc més temps lliure, per fer posts i deixar-los en esborrany. Feina feta...

Aquest és un dels records de les moltes escapades amb el meu amic de quatre rodes, que mai m'imposa la seva voluntat i sempre va allà on jo vull... Una estada de Setmana Santa, a Albarracín un lloc preciós.

Casualitats de la vida vam coincidir al mateix hostal amb l'Ernest Lluch. Vam fer algunes xerrades i , ves per on, un dels temes va ser l' ETA...Quines coses té la vida , oi?

Una bonica vista d'Albarracín amb la seva muralla..
Un dia vaig seguir la serralada de punta a punta; no es veia cap vehicle de tracció animal ni de tracció mecànica i jo anava contemplant el paisatge més feliç que un ginjol...

De sobte, aparegué un camió una mica lluny, però suposo que em va veure, perquè va començar a tocar el clàxon sense parar. Ja us podeu imaginar jo, que més aviat sóc molt prudent conduint, a tot drap, rodes ajudeu-me...Fins que aparegué, com per art de màgia ,un petit poblet i jo vaig parar per deixar-lo passar. La qual cosa va fer sense ni mirar-me...No cal dir que em vaig esperar una bona estona per donar-li temps a allunyar-se, no fos cas que me'l tornés a trobar!

Realment anant sola per aquests mons de Déu, no havia tingut mai cap ensurt, em sembla que aquesta va ser l' única vegada que no les tenia totes... I això que al començament parava els autoestopistes, perquè jo n'havia fet bastant (d'autoestop), però com que les coses canviaven molt, vaig acabar passant de llarg!!!

L'emblemàtica plaça.
En diferents indrets del poble  s'hi va rodar la pel·lícula, Alma aragonesa.

M. Roser Algué Vendrells.

33 comentaris:

  1. Que maco! No he estat mai a Albarracin...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira Carme que val molt la pena...Tu vas per una carretera normaleta i tot de cop apareix el poble com un miratge i quedes bocabadat, és una autèntica meravella, si un dia en tens l'ocasió, no t'ho deixis perdre!
      Petonets Carme.

      Elimina
  2. Sí que sembla bonic el poble aquest, només el conec d'anomenada. Això d'anar sol pel món impressiona... pot anar molt bé, però si ets desconfiat i poc sociable, com jo, el més probable és que vagis sempre amb una mica de por.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com li he dit a la Carme, és una meravella de poble...Saps què passa que jo he estat sempre molt independent i m'agrada anar al meu aire; i no sóc gens desconfiada, per això sempre he anat tranquil·la i no he tingut problemes...I sempre he acabat fent tertúlia amb la gent, que sóc xerraire de mena!!!
      Bon vespre, XeXu.

      Elimina
  3. També en vaig fer uns quants anys de "ditet" i només vaig tenir un ensurt un cop ... ara no en faria. ;)
    Un poble preciós com els que m'agraden a mi.

    Aferradetes de bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He, he, així que també feies ditet, eh?...Jo no vaig tenir mai cap problema, de vegades alguna brometa, però res més! És que si volies anar a algun lloc i no tenies cotxe...Ara tampoc en faria, que els temps han canviat molt. És dels pobles més bonics que he vist mai, a qualsevol raconet trobes pintors immortalitzant el poble...

      Elimina
  4. Ets prou valenta i atrevida d'anar sola per aquests mons de Deu i agafant autoestopistes!!!
    Preciós aquest poble tan pintoresc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si noia, però és que moltes vegades, era quedar-te a casa o fer "ditet"...Havia fet bons amics i fins i tot, algun "ligue"...he, he!

      Un poble de conte!
      Petonets Glòria.

      Elimina
  5. Quina sort de tenir cotxe i sentir-te lliure, jo no serveixo per conduir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho has encertat, per a mi el cotxe era la llibertat, perquè no havia de dependre de ningú...Recordo que em vaig treure el carnet el dia que feia 26 anys, que em va costar trenta mil pessetes i eren tots els diners que tenia. Vaig haver d'esperar cinc o sis anys per comprar-me un cotxe.
      Bon vespre, Helena.

      Elimina
  6. Nosaltres vàrem passar una setmana a Albarrasí, però en camping, farà uns 15 anys. És un poble recomanable.També els seus voltants: el naixement del riu Cuervo, la serra d'Albarrasí, els Monts Universals...
    Malaguanyat Ernest Lluch. Fa uns 30 anys, a Falgars (Berguedà) una pastora ens explicà que hi anava sovint, però no hi vàrem coincidir mai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs suposo que em donaràs la raó quan canto les meravelles del poble...
      Va ser una bona casualitat coincidir amb l 'Ernest Lluch. Era una persona molt agradable i em va agradar poder fer tertúlia amb ell...Em va impressionar la seva mort, pel fet que haguéssim parlat de les persones que després se'l van carregar...
      Bon vespre, Xavier.

      Elimina
  7. Un lloc molt bonic, la serra d'Albarracin. Una parella amiga de Vilafranca cada estiu ens tempten per anar-hi, però em passa com a l'Helena, que no serveixo per conduir i l'únic conductor de casa no vol anar tant lluny perquè diu que es cansa... Així que em conformaré gaudint del teu post amb les fotografies.
    Una abraçada, M. Roser!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que em sap greu, perquè val la pena i ara hi ha bones carreteres, a veure si un dia us decidiu...Vagis on vagis del poble sempre trobes un racó per fer una foto de postal!
      Volia vorejar la muralla, però no em vaig atrevir anant sola...
      Petonets, Montse.

      Elimina
  8. Jo hi vaig anar una vegada. Un lloc molt tranquil amb algun pintor que buscava inspiració.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser tu n'ets més a prop que no els que vivim vora Barcelona...
      Ui, de pintors n'hi havia a tots els carrers , placetes miradors...
      Petonets.

      Elimina
  9. Un poble molt bonic, això que per Aragó, havíem anat a alguns llocs, però aquí no. Hi han raconets molt macos, no massa llunyans, el que cal es descobrir-los. M'agraden les anècdotes que expliques.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo és dels pobles més bonics que he vist, al país veí...Tinc dos o tres posts guardats d'anècdotes de les meves escapades i el aniré traient, però no seguits. Ui si les expliqués totes!!!
      Petonets, Anna.

      Elimina
  10. Ves per on, Roser, de jove havia anat a Albarracín amb els meus pares. Portava quadrats de fullola dins de la capsa de pintar, i tinc també uns bonics apunts del poble.
    Recordo que menjàvem "huesos de santo", una mena de dolç allargat molt bo.
    M'agrada compartir dolçors i paisatge amb tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si que és casualitat, però com que és un poble tan bonic hi va molta gent...Veus, tu erets un dels molts artistes que immortalitzaves el poble! No els tinc presents els "huesos de santo" però no és estrany, perquè amb la gastronomia no m'hi fixo massa, que sóc de poc menjar jo!
      I a mi també m'agrada Olga, compartir paisatges, sensibilitats, olors...
      Petonets.

      Elimina
  11. he sentit a parlar molt del poble, però no hi he estat mai....encara. Remenar els records sempre porta alguna cosa bona

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si un dia hi vas, segur que em dones la raó...
      De tant en tant, m'agrada remenar papers i si trobo alguna cosa que em fa el pes, faig un post i el guardo com esborrany i quan no en tinc cap d'actualitat en penjo un d'aquests...
      Bon vespre, Joan.

      Elimina
  12. És bonic anar de viatge, de forma independent, anant on vols i quan vols, i després d'una corba del camí trobar-te pobles meravellosos que no t'esperes, valls, rius, muntanyes i, sobretot, veïns, homes i dones del camp amb els que entablas converses. Hi ha gent que va als llocs i es perden el contacte amb els més importants, els seus habitants. A mi sempre m'agrada parlar amb les persones d'aquests llocs. A què es dediquen, com es guanyen la vida, què fan ... Ha de ser aquesta zona molt bonica.
    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que n'és de bonic viatjar així, és clar que no a tothom li agrada, però com tu dius , fas el què vols i quan vols...
      Jo, he conegut un munt de gent guapa, perquè m'enrotllo amb tothom i és el més bonic de viatjar, conèixer la gent del país i intentar seguir els seus costums, que t'ho agraeixen molt...Sobretot és molt enriquidor parlar amb la gent de pagès i amb els pastors que malgrat les seves solituds, t'expliquen un fotimer d'anècdotes...
      Petonets, Alfonso.

      Elimina
  13. Hola Roser, tinc un record molt bonic d'Albarracín. Allà vam començar una de les nostres rutes en bici seguint antics camins ramaders: la "Cañada Real Conquense", que comença aquí i arriba fins a Jaén (en dos estius). Recordo especialment -a part d'Albarracín que és impressionant- que vam estar tres dies i tres nits sense trobar-nos cap poble, anant pels camins de la Serra, fent nit al bosc. Va ser preciós!
    I sort que no ens vam trobar cap camió assasí (hi ha una pel·li amb un camío que va perseguint a cotxes anònims…). És clar que, per on pàssàvem, no hi podia passar cap vehicle…
    I això de l'Ernest Lluch si que és un bon record, oi? Gent com ell ens faria molta falta.
    No et coneixia aquesta faceta de viatgera solitària. No et fa por anar sola? A mi m'agradaria però no sé si seria prou capaç de fer-ho.
    Bona nit, Roser!!

    ResponElimina
  14. Estic contenta que molts em doneu la raó de com n'és de bonic Albarracín...Amb bici per aquelles serralades deu seu tota una aventura...
    Saps què passa, què jo vaig acabar la carrera amb trenta
    anys i aleshores era difícil trobar algú amb els mateixos
    gustos, amb qui compartir sortides...Els amics ja s'havien
    casat i va arribar un moment que em quedava a casa, o anava
    sola. He fet sortides a peu i amb cotxe i com que m'enrotllo amb tothom, encara que hagi tingut algun petit problema , no m'he sentit sola...A més jo sempre he estat molt independent i m’ha m'encanta fer la meva!
    Por? Gens ni mica, al contrari trobar-me al bell mig de la muntanya sense ni una ànima a la vista, et sents com una reina...

    Em va agradar molt conèixer l'Ernest Lluch...Vam fer una bona tertúlia i un dels temes va ser la ETA, coses de la vida...Quan el van matar em va impressionar molt!
    Bona nit. August.

    ResponElimina
  15. Se m'ha colat un "m'ha"...

    ResponElimina
  16. caram de vegades em demano a qui no hauràs conegut ? amb qui no hauràs coincidit?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment, és que són molts anys ja, i com que al llarg de la vida he fet moltes coses , doncs he conegut molta gent, però la majoria , són coneixences esporàdiques, que amb el temps es van esborrant...Però malgrat tot fa il·lusió haver contactat amb ells!
      Petonets i bona setmana.

      Elimina
  17. Segur que si que és bonic
    A veure si hi podem anar uns dies de vacances. Nosaltres som de Manresa.
    Viatjar de manera independent i obert a les sorpreses és una aventura preciosa.
    Descobrir tots el misteris amagats i parlar amb la gent és fantàstic.
    A nosaltres ens agrada molt i molt.

    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina casualitat, jo també sóc del Bages, de Navàs...Bé vaig néixer a la Colònia Valls, que era del municipi de Castelladral...
      Com que era molt petit, el va absorbir Navàs i coses de la vida a Navàs i vaig viure tres anys quan en tenia onze!
      Doncs si que és agradable viatjar al teu aire, si en teniu l'ocasió, visiteu Albarracín, és preciós!
      Petonets, Olga i Carles.

      Elimina
  18. M'alegro que tots trobeu Albarracin bonic, jo el conec des de que vaig coneixer al meu marit,fa uns 40 anys, i ara hi vaig tot sovint i des de que estic jubilada llargues temporades al poblet més alt de la serra. Com que ja ho sabeu si us animeu paseu a veurem per Griegos. Ara mateix hi sóc. La gent d'aqui es molt maca i oberta i m'hi trobo molt bé. Us espero!

    ResponElimina
  19. És que trobem Albarracín bonic, perquè ho és...Veig que per tu aquestes serres són com la teva segona casa! Segurament hi vaig passar pel poble de Griegos, però fa tant de temps. Que gaudeixis molt de la teva estada!
    Molts petonets.

    ResponElimina