Aquest cap de setmana he anat a fer un tomb per Collserola. La muntanya és, ara, tot un regal per a la vista. És l'esclat de la primavera. Hi ha una munió de colors: verd, rosa, lila blau taronja, vermell i sobretot, el groc de la ginesta, que cobreix mig vessant de la serra i ens ofereix el seu perfum que, malgrat la crisi, és a l'abast de tothom. I m'han vingut a la memòria aquests versos:
"La ginesta altra vegada,
la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve el temps de la calor"... Joan Maragall
Jo tinc un senzill poema que també parla de la ginesta.
La ginesta és de les plantes
silvestres, la de més flaire,
segons cada hora del dia
fa una sentor apropiada.
Al matí, després de l'alba,
fa olor de claror que neix
i us encomana energia,
a mida que el nou jorn creix.
Pel ressol. cap a la tarda,
fa olor de fer migdiada
i us estireu sota un arbre
fixant al cel la mirada.
Veient els núvols passar
imagineu mil figures
figures de sucre i nata,
de dolços i confitures.
Sol ponent, a l'hora baixa,
fa olor de trobar el camí,
que us durà cap a la llar
que heu deixat de bon matí.
I si mireu endarrera
veureu tots els camps daurats,
del groc de les ginesteres
que us ha deixat perfumats.
M. Roser ALgué Vendrells
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada