Subscribe:

diumenge, 23 d’abril de 2017


Que tingueu una bona diada de Sant Jordi, amb llibres plens de paraules d'esperança i roses amb olor de llibertat... 

Tinc guardat a la memòria aquest poema que em vaig aprendre de ben petita, però no sé qui n'és l'autor/a.

EL ROSER DEL MEU BALCÓ

Tinc en un test del balcó
enfilant-se per la barana,
un roser tot l'any en flor
sempre verd i amb bella ufana.

Jo no sé qui el plantaria
ni tampoc d'on sigué dut,
però si que ja floria
quan n'era jo nin menut.

Cada dia la rosada
amorosa el bé a besar,
l'alè de la marinada
cada tarda el vol gronxar.

Solellades, calamarsa
i fredors, tot ho sofreix,
cada cop que veu secar-se
 una flor, nou tany li creix.

I mai s'han vist tantes roses
n'hi s'ha sentit tanta olor,
com en les branques florides
del roser del meu balcó!




M. Roser Algué vendrells (Fotos, M. Dolors.

diumenge, 16 d’abril de 2017


  Pasqua florida, al bell mig de la primavera.


 Quan  en música parlem de primavera, sempre tendim a pensar amb la de Les quatre estacions de Vivaldi.

Avui he descobert aquesta primavera de Beetoven, que jo no coneixia i m'ha agradat molt. Us la deixo aquí perquè tingueu una Pasqua florida ben alegre...

Primavera de Beetoven  ( Giulia Zarantonello)




M. Roser Algué Vendrells.

dimarts, 28 de març de 2017

ELS  FRUITERS  D' AITONA



Paisatge brodat
amb fils color natura;
paisatge florit.



Els presseguers
com erugues rosades,
van fent fileres.


Flors, banderoles
penjades a les branques,
que al cel s'enfilen.


Cauen els pètals;
papallones que volen
quan ve el capvespre.


Camps de pereres,
desafiant vents glaçats
i gelades tardanes.


Les flors llueixen
les seves millors gales,
per les abelles.

M. Roser Algué Vendrells ( Fotos, M. Dolors)

diumenge, 19 de març de 2017


UN VINT DE MARÇ

(La primavera desperta  el mar)

És un dia clar, sol, sorra daurada;
n’ és el primer dels jorns de primavera;
un suau ventijol m’ empolsina d’ aigua
i la salabror em resseca la cara.

Allargo la vista sense veure flors
però, a les altes crestes de les ones,
endevino tots els bells colors
de les margarides, tulipes i roses.


La mar està inquieta, plena de frisança,
potser sent enveja dels enamorats
que, aprofitant-ne aquesta bonança,
tendrament es miren i enllacen les mans.

I veu en sos ulls espurnes de plata
castells d ’il·lusions, noves esperances,
somnis d ’un amor que irà refermant-se...
 De primaveres, sempre n’ hi haurà d’ altres!

I quan els anys passin hi haurà alguns infants,
infants de pell bruna o blanca de lluna,
d’ ulls negres com ell o molt blaus com ella,
que amb molta tendresa veuran fer-se grans.


I que allà a la sorra, amb el vent de cara,
faran onejar-ne esplendents estels;
que s’ enlairaran com vol d’ ocellada,
fent mil giragonses pels camins del cel.

Penso que és això el que la mar somnia
quan després de la llarga hivernada,
sent del sol la càlida alenada...
De la primavera..., N ’és el primer dia!


M. Roser Algué Vendrells. Fotos M. Dolors.

(Poema publicat al blog, el març de 2009)

dilluns, 6 de març de 2017



DONA  DE LA  SEGARRA

Vinyes de malvasia i macabeu
de les clares cançons que la meva avia
em cantava al crepuscle, quan tornàvem
vora els horts del costat de la riera.
Al filat de la mort queden llençols
prop de l’obscur racó d’un safareig,
però el silenci i prou, és qui respon
si recordo la brisa entre les canyes.
La puresa de l’aire de secà
i les cançons on, cap el tard, sortien
vinyes de malvasia i macabeu.
La bonhomia als ulls, la paciència
en les mans sempre humides, que eixugava
al davantal per anar a obrir la porta.
Obro els ulls a la terra del passat:
Vinyes eixutes als turons gebrats
els camps de Sanahüja amb la fredor
dels primers raigs de sol, quan en els dies
d’hivern de mil nou-cents quaranta- dos
com una garsa negra eixia l’alba.


Joan Margarit
(Del llibre,  Els primers freds)

Els típics marges de pedra seca, de la Segarra...
El castell de Sanahüja. Joan Margarit va néixer  a aquest poble.

Les quatre estacions a la Segarra
Tardor

Hivern

Primavera

Estiu

M. Roser Algué Vendrells.

(Fotos tretes d'Internet)

dissabte, 18 de febrer de 2017


NITS  NEVADES

Encara que per a mi, la natura sempre és un espectacle, n'hi ha que m'emocionen especialment. Si n'hagués de triar un , diria les nits nevades a muntanya, però amb algunes llumetes que en facin ressaltar la seva blancor i la seva màgia. Em quedo embadalida, davant de tanta bellesa i l'emoció fa que no senti la fredor de la neu. Us deixo aquestes fotos que he triat, potser perquè m'han semblat especialment boniques!
Bagergue, Val d'Aran.

Les llums d'aquest bonic poblet, avui eclipsen la claror de la lluna que intenta reflectir-se en la blancor de la neu.

Unha, Val d'Aran.
La foscor de la nit, emmarca un dels pobles que més m'agraden de la Val, que ressalta amb  la claror de petites cuques de llum.

Montgarri, Val d'Aran.
Un cel ple d'estels, corona el petit poblet de Montgarri, mentre el riu, una mica tímid, s'amaga dins la neu.

La cara fosca del Pedraforca.
El Pedraforca ens ensenya la seva cara oculta, ben poc fotografiada...Als seus peus unes fogueres, la volen il·luminar.

La Cerdanya.
La Cerdanya , plana i muntanyes nevades esquitxades de fanalets.

M. Roser Algué Vendrells.

dimecres, 8 de febrer de 2017

 Escrit fa un temps per un noi de la presó de joves, em va semblar molt profund...
PUÑADO DE ARENA

El chico cogió un puñado de arena y se dio cuenta de la inmensidad del desierto que le rodeaba. Hacía relativamente poco que sabía que su sitio era este y no otro. El mismo había decidido exiliarse, por su propio bien y el de los que le rodeaban. Pretendía encontrarse a si mismo, algo que no sería nada fácil y que, al fin y al cabo, buscamos todos en esta vida, ¿ no?...Pero él, en cambio, estaba convencido que este era su sitio, ya que se encontraba ausente de qualquier emoción externa, ya fuera buena o mala. Finalmente, acabó muriendo, pero no en vano, en un último momento, supo que el camino para encontrarse a si mismo, era saber que lo único que necesitaba era estar como queria estar, solo. Solo consigo mismo, en la inmensidad del desierto.

Desert d'Atacama ( Martin's Photoblog)

 M. Roser Algué Vendrells.